1 1 adj. [LC] Situat fora d'un cos. El món exterior. 1 2 adj. [LC] Situat a la part d'un cos que mira enfora, que es veu des de fora. La capa exterior d'un tronc d'arbre. La roba exterior. La part exterior d'una esfera. La part exterior i la part interior d'un edifici. El culte exterior. 1 3 adj. [LC] Que té obertures que donen a l'espai de fora, s'aplica a un habitacle. En aquest pis, totes les estances són exteriors. 2 m. [LC] Porció d'espai que comença on un cos termina. Els sorolls de l'exterior. 3 1 adj. [LC] Que concerneix els països estrangers. El comerç exterior. La política exterior. Les relacions exteriors d'un país. El deute exterior. 3 2 m. [LC] Estranger 4.Notícia de l'exterior. 4 1 m. [LC] Part d'un cos que mira enfora. L'exterior d'un edifici. 4 2 m. [LC] Aspecte, manera d'anar, etc., d'una persona. No m'agrada l'exterior d'aquesta dona. 5 1 m. pl. [JE] [LC] Conjunt d'espais a l'aire lliure, o els decorats que els representen, on es filma una pel·lícula. Estan buscant exteriors per filmar la pel·lícula. 5 2 m. pl. [JE] [LC] Conjunt de seqüències d'una pel·lícula filmades als exteriors. Els exteriors s'han filmat a Moscou.
